Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘C.Naturals’ Category

Aquest dimarts vam fer l’activitat introductòria de l’SD 3 de naturals, la qual hem descobert que tractarà de biologia. La història que ens explica aquesta activitat, tracta de que l’Ajuntament de Ventdelnord, un petit poble del Prepirineu, vol introduir llops al Parc natural que els fa famosos. La qüestió és: els llops podran adaptar-se a l’entorn? Es menjaran els altres animals? S’ha convocat una assemblea per prendre la decisió. Hi ha dos opinions diferents: la gent del sector turístic (guies, propietaris d’hotels, treballadors del parc…) que volen que hi hagi llops per així augmentar la feina i per tant guanyar més diners. I el sector del poble (vilatans, alcalde, ramaders…) que estan en contra, ja que, per exemple, en el cas dels ramaders, els llops els poden matar els animals, tot i que l’Ajuntament assegura que els llops s’acostumen a alimentar d’animals dèbils o malalts, ja que són més fàcils de caçar.. Ara que encara no sabem res sobre el tema de l’SD (biologia) l’activitat ens planteja unes certes qüestions que ens podem imaginar sense saber-ne, per exemple, “per què els llops i altres animals necessiten alimentar-se per sobreviure i les plantes, tot i ser éssers vius, no necessiten fer-ho?”

 

IMG_8120

Read Full Post »

Aquesta setmana hem començat una nova seqüència didàctica anomenada Que ve el llop! En aquesta SD se’ns presenta el cas d’un poble situat al Prepirineu en el qual s’ha proposat la possibilitat de reintroduir el llop als boscos de l’entorn. Tots els alumnes actuaran com a habitants d’aquest poble i hauran de decidir si accepten o no aprovar aquesta proposta. Però… es pot introduir una espècie d’ésser viu en un entorn? Què hem de saber per poder-ho decidir?

Llop_gris.jpg

Al llarg del trimestre investigarem com funcionen els éssers vius i quines relacions estableixen dins d’un ecosistema amb l’objectiu de poder respondre la pregunta. I si esteu atents al blog, a finals de curs sabreu si els alumnes de 2n (com a habitants del poble anomenat Ventdelnord) han aprovat la reintroducció del llop.

I vosaltres, què faríeu?

 

Read Full Post »

Avui tres alumnes de segon d’ESO ens han ajudat a fer els racons d’experimentació d’infantil i primària. Hem fet el racó del so i ens han ajudat a construir un telèfon amb dos pots de iogurt i un fil. Hem après que el so viatja a través del fil gràcies a les vibracions, i també hem après que el so només viatja bé, quan tensem bé el cordill. 

Gràcies Albert, Gerard i Vidal!

Read Full Post »

Les coses canvien

La setmana passada, vam estar treballant amb la activitat 3 ”Analitzem el canvis” dins de l’apartat “Ens fem preguntes”. Aquesta activitat consistia en veure uns quants fenòmens quotidians i determinar si eren canvis espontanis o si eren canvis no espontanis. També ens fixàvem en els canvis d’altura i de velocitat en els diferents fenòmens quotidians com ara la pujada d’un ascensor, l’escalfament d’aigua en un got, l’oxidació del ferro, la separació d’una mescla, l’aturada d’un gronxador, l’encesa d’una bombeta, l’emissió d’un so, l’atenuació d’un so, la congelació d’aigua a casa.

També vam fer una practica per veure com afectava la fricció en el moviment d’una pilota.

Després de veure molts exemples vam concloure les següents afirmacions:

• A la naturalesa les coses estan canviant contínuament. Sempre s’està produint algun canvi per petit que sembli. Alguns d’aquests canvis passen per si sols. Els anomenem espontanis.

• De vegades cal “fer alguna cosa” perquè un canvi es produeixi. Aquests canvis els anomenem no espontanis.

• Els canvis que passen per si sols, els espontanis, tenen en comú que són canvis on s’anul·la o es disminueix una diferència. És a dir, en aquests canvis disminueix la diferència associada a una magnitud (diferència d’altura respecte al centre de la Terra, de temperatura respecte de l’ambient…)

• Els canvis que no passen per si sols, els no espontanis, tenen en comú que són canvis on es crea o augmenta una diferència. És a dir, augmenta la diferència en la magnitud associada a allò que canvia (diferència d’altura respecte al centre de la Terra, de temperatura respecte de l’ambient…)

Read Full Post »

Aquests dies estem començant una nova seqüència didàctica que ens planteja un dubte: què tenen en comú les muntanyes russes i els castellers?

A priori no se’ns hauria ocorregut relacionar aquests dos tipus d’activitats però si hi pensem amb més detall potser som capaços d’anar identificant alguns aspectes relacionats: força, energia, pes, etc.

Al llarg d’aquesta nova SD farem diverses activitats que ens ajudaran a comprendre tots aquests conceptes i molts d’altres que anirem descobrint. I esperem que finalment puguem resoldre el dubte!

Read Full Post »

Bon dia,

avui a classe de Naturals hem anat al laboratori on hem dut a terme un experiment en el qual representàvem la causa del moviment de les plaques tectòniques que formen la nostra Terra. Per realitzar aquest experiment hem necessitat els següents materials:

  • Vas de precipitats
  • Bombona de butà petita
  • Peu de laboratori
  • Llumins
  • Oli
  • Colorant vermell alimentari

Primer de tot hem posat l’oli al vas de precipitats i a continuació al voltant de cinc gotes de colorant vermell alimentari, el qual s’ha quedat en forma de bombolles al fons del vas. Després hem posat aquest vas de precipitats al peu de laboratori i hem encès la bombona de butà amb els llumins, just a sota. El resultat de l’experiment ha estat la dilatació del colorant i la formació d’un corrent vertical al centre del vas creat a conseqüència de l’alta temperatura. Tot i que el colorant estigui dilatat, a continuat al fons del vas, però les bombolles més petites de colorant han seguit la direcció del corrent. Una vegada el corrent arriba a la superfície, al contactar amb la freda temperatura exterior es refreda i torna a baixar fins al fons del vas per fora del corrent central.

La conclusió que hem tret d’aquest experiment és que tot el que hem observat, vindria a ser el mateix que a la vida real, és a dir: la font de calor és el nucli de la Terra i el corrent és l’alta temperatura de l’interior de la Terra, per on ascendeix el magma. A partir d’aquí, en la vida real el magma busca sortir a l’exterior, per tant intenta trobar espais que permetin arribar al seu objectiu. Quan aquest espai coincideix amb el límit entre dues plaques tectòniques, el corrent fa força entre elles creant una separació i per tant un moviment de convecció. Els corrents que provoquen aquest moviment s’anomenen corrents de convecció. El concepte més important que hem après en aquesta pràctica ha estat que els corrents de convecció provoquen el moviment de les plaques tectòniques.

Es mostra IMG_1963.JPG.

Read Full Post »

La setmana passada vam jugar a un joc anomenat “La importància dels detalls”. Aquest joc consisteix en el següent: en primer lloc una persona rep un dibuix. Aquest dibuix no ha de contenir massa quantitat de detalls; per exemple, nosaltres vam fer servir dibuixos creats amb figures geomètriques. El que ha de fer aquesta persona és escriure unes instruccions que permetin reproduir el dibuix. Posteriorment, aquestes instruccions les rep una altra persona que, a través d’elles i sense veure el dibuix original, ha de dibuixar el que se li indica.

La percepció general quan vam explicar les instruccions del joc va ser que seria força fàcil fer aquesta activitat. Sembla evident que veient un dibuix tots serem capaços d’explicar com cal dibuixar-lo. Però, què va passar? Aquí en podeu veure uns resultats:

IMG_6260.JPG

IMG_0610.JPG

IMG_0717.JPG

Com podeu observar, quan expliquem una informació no sempre aconseguim que la persona que la rep entengui el mateix que nosaltres volíem dir. De vegades el que per nosaltres és molt evident no ho és tant per una altra persona. I és que ser precisos i donar detall d’allò que volem explicar és essencial per fer-nos entendre correctament. Així que: sí, els detalls són molt importants!

 

Read Full Post »

Older Posts »

%d bloggers like this: